Sindicacióncat.
MERCÈ RODOREDA
Principis de la seva vida i exili
Mercè Rodolada va néixer a Barcelona al barri de Sant Gervasi al 10 d’octubre de 1908. Era filla única i només va assistir a l’escola del 1915 al 1918, tes anys. Va passar una infantesa solitària escrivint els diàlegs dels paletes del jardí de casa seva. Al 1928, ella tenia 20 anys i es casà amb el seu oncle 17 anys més grans que ella, Joan Gurguí. Un any més tard va tenir el seu únic fill amb problemes mentals.
Del 1933 al 34 va fer periodisme polític i del 34 al 35 va escriure 4 novel·les que després va rebutjar, Sóc una dona honrada?; Del que hom no pot fugir; Un dia en la vida d’un home i Crim. En l’any 1937 va guanyar el premi Creixells per Aloma, una novel·la d’inspiració autobiogràfica.
Al 1939, es va exilia a les afores de París amb el grup d’intel·lectuals de la Institució de les lletres Catalanes. Aquí va conèixer i ca començar la seca relació amb Armand Obiols, crític i poeta.
Al 1940, amb l’ocupació nazi a París, van fugar-se a la zona inocupada de França i es van quedar a Llemotges. Aquí, va deixar la feina d’escriptora per guanyar-se la vida de cosidora, però va seguir escrivint contes, i al final de la segona guerra mundial va començar a escriure poesia.
En el 1949, va guanyar La Flor Natural als jocs florals de la llengua catalana. A partir d’aquí Mercè Rodoreda tindrà una època de molt èxit.
Uns anys més tard, al 1957, va rebre el premi Víctor Català. L’experiència del exili va fer de la seva obra unes novel·les més abstractes, poesies populars i patriòtiques. Podem dir doncs que l’ exili que va viure Mercè Rodoreda va acabar de formar-la com autora i desenvolupar els seus escrits.
Plenitud Literària
Obres
La plenitud literària de Mercè Rodoreda s’inicia un cop l’autora ha viscut la guerra civil i la mundial, l’any 1954, quan s’instal·la a Ginebra i aconsegueix una mínima estabilitat econòmica. Trenca el seu silenci de 20 anys amb un recull titulat Vint-i-dos contes que guanya el premi Víctor Català aquest mateix any. L’any 1954 també comença a escriure Jardí vora el mar, La mort i la primavera i Colometa, novel·la que presenta l’any 1960 al premi Sant Jordi i n’és eliminada. Més endavant, canviarà el títol de Colometa per La plaça del diamant. L’any 1965, guanya el premi de la crítica amb El carrer de les camèlies. Aquesta mateixa novel·la guanya el premi Sant Jordi l’any 1966 sense que Rodoreda s’hi hagués presentat i tres anys més tard, el premi Ramon Llull. Publica La meva Cristina i altres contes l’any 1967 i un any després, rescriu Aloma, en un intent de perfeccionar la seva obra. El 1972, a la mort d’Obiols (el seu company sentimental), s’instal·la a Romanyà de la Selva, on acaba Mirall Trencat i l’any 1980, publica Quanta, quanta guerra... Aquest mateix any rep el premi d’honor de les lletres catalanes. Morta el 13 d’abril de 1983, es publica la seva obra pòstuma l’any 1986 La mort i la primavera. Comparació d’obres Aloma és una novel·la psicològica en què Mercè Rodoreda tracta les relacions entre un home madur i una dona jove.La plaça del diamant o Colometa és una novel·la en la que la protagonista, una noia jove, narra com la guerra li destrossa la vida i les il·lusions.El carrer de les Camèlies explica la vida de Cecília Ce, una nena trobada al carrer de les Camèlies que esdevindrà prostituta. Jardí vora el mar reflecteix el què Mercè Rodoreda opina sobre la societat en la viu i la seva pròpia experiència.Mirall trencat és una obra que descriu Barcelona abans de la guerra civil a través dels ulls de tres generacions d’una família.Quanta, quanta guerra... conté la història d’Adrià Guinart, un noi que vol evitar la guerra però que a tots els llocs on va, hi és present. No és una història bèl·lica però en ofereix la guerra com a teló de fons. La mort i la primavera explica la situació d’un poble on la mort hi sobrevola constantment. Hi ha tanta brutalitat que Mercè Rodoreda l’amaga entra poesia que ens ofereix la naturalesa. Vint-i-dos contes és un recull de contes molt diferents entre ells, tant en contingut, com en llargada. En alguns, l’autora es limita a descriure, i en d’altres narra històries molt elaborades i riques. La meva Cristina i altres contes mostra una narració fantàstica combinada a vegades amb la realitat més dura. Totes aquestes obres són generalment descriptives. En la majoria, la protagonista sol ser una dona. Una dona fràgil però que al mateix temps demostra fortalesa. Les obres tenen un estil poètic carregat de simbolisme. Les sis primeres obres són més aviat realistes i les tres últimes, contenen contes, generalment fantàstics.
Maduresa i final de la seva vida:
Després de la mort del seu amant a Viena, va venir, al 1972, a Romanyà de la Selva, en un xalet de Carme Manrubia, amb un amiga seva que treballava amb ella en La Publicitat.Aquí, a Romanyà, buscava la tranquil·litat de la muntanya. Les seves relacions eren escasses, sobretot amb els homes, amb qui no tenia cap mena de relació després del seu fracàs amorós. En aquesta època de la seva vida va escriure les seves últimes obres literàries: - Mirall trencat (1974)- Semblava de seda i altres contes (1978)- Tots els contes (1979)- Viatges i flors (1980)- Quanta, quanta guerra (1980) En aquest mateix any, 1980, va rebre el Premi d’honor de les Lletres Catalanes, i es esdevé la primera dona que ho aconseguia. També aquest any, Mercè abandonà el xalet de Manrubia on va escriure les seves darreres obres, i es traslladà a un xalet més petit també a Romanyà perquè li agradava molt aquest lloc.En les seves obres, va plasmar la naturalesa en la que vivia i experiències que va visqué, com a Viatges i flors. Després va crear personatges més aviat senzills (humils), com a Mirall trencat. Les seves darreres obres van agafar un to abstracte i de crítica lleugera de la societat en aquella època. Mercè Rodoreda va morir d’un càncer el 13 d’abril de 1983, a l’hospital de Girona. Actualment, es enterrada al cementiri de Romanyà de la Selva.